El PP, el PSOE i el valencià a Europa

Els vice-presidents del PP al Parlament Europeu han tornat a votar en contra de la oficialitat del valencià (i de la resta de llengües co-oficials d’Espanya) a les institucions europees. De seguida, des del PSOE-PSPV han atacat la posició del PP en este tema. Cal fer dos apunts al voltant del valencià a Europa i l’actitud dels dos partits majoritaris.

PP: Es confirma, una altra volta, que la seua política lingüística es limita a la confrontació amb Catalunya, a convertir la llengua en un conflicte, i en renunciar a potenciar-ne el seu ús així com els drets dels valencianoparlants davant les institucions europees. També es trenca amb eixa absurda idea de que el PP és un partit sense cap clavill, que ja comentaré mes a fons en una altra ocasió.

PSOE: Mentres s’eregixen com a defensors del valencià a Europa haurien de fer un exercici de coherència i exigir a les institucions estatals on tenen majoria política, el mateix tracte que reclamen a Europa. Una bona resposta dels europeus a la proposta socialista hauria sigut: “abans de fer açò, per què no deixen als seus diputats parlar en la seua llengua al Congrés, o als seus ciutadans dirigir-se a les institucions estatals en valencià, gallec o basc?” De totes formes, crec que a Europa els motius del rebuig a la proposta espanyola són uns altres.
Seria massa demanar un poquet de coherència, senyors representants? Tenint en compte els antecedents, crec que sí…